Quasi 3.000 estudiants, esportistes i futurs agents de policia conviuen des de fa quatre mesos sense aigua potable

UGT, en atenció a les queixes del professorat,  anuncia mesures per a frenar el que considera un risc per a la salut pública i una greu negligència institucional.

UGT Serveis Públics del País Valencià denúncia que el complex educatiu de Xest ha començat el curs amb el mateix problema amb el qual va acabar: sense aigua potable en tot el recinte i amb la necessitat de l’alumnat i el personal docents d’haver d’usar aigua d’ampolles de plàstic.

Des del passat 9 de maig, el dipòsit que proveeix les instal·lacions educatius està contaminat amb pesticides i, malgrat el temps transcorregut, no hi ha una data per a l’arranjament ni una solució alternativa real. D’esta manera, el que hauria de ser un referent educatiu i esportiu de la Comunitat Valenciana viu una situació de precarietat sense precedents..

Així, en ple inici de curs, les més de 3.000 persones que estudien, entrenen i treballen en el complex només tenen una opció per a beure i cuinar: aigua embotellada. Dutxes i lavabos continuen funcionant amb l’aigua de xarxa, autoritzada per a higiene personal, encara que circulen vídeos interns en els quals l’aigua ix amb un preocupant to marró.

El sector de Enseñanza de UGT Serveis es fa ressó de la indignació entre el personal, que ha anat creixent a mesura que passen els mesos sense respostes. Els intents d’obtindre explicacions de la gerència del Complex van quedar en silenci, i finalment el professorat ha traslladat formalment la queixa a UGT, que ja ha anunciat que prendrà mesures. El sindicat adverteix que no es pot normalitzar que un centre públic d’estes dimensions funcione durant mesos amb un problema de salut pública sense una resposta clara ni una planificació urgent.

Mentre Conselleria insisteix que el repartiment de botelles garanteix l’activitat diària, a Xest la realitat és una altra: alumnat que porta aigua de casa improvisació en les cuines per a preparar menús amb garrafes, i un campus que, quatre mesos després, segueix sense poder obrir una aixeta per a beure. La situació porta camí d’en un dels casos de desídia més escandalosos de la gestió educativa dels últims anys.