Llegir en València
Sin dotación presupuestaria sufiente los planes de igualdad en los servicios públicos quedarán en papel mojado. Solo el 20% de los ayuntamientos y seis comunidades autónomas han aprobado planes de igualdad. FeSP-UGT ha elaborado el informe: «El coste de la negociación de los planes de igualdad en el sector público».
Las Administraciones Públicas y sus organismos públicos emplean a cerca de tres millones de personas que deberían poder ejercer los derechos en materia de igualdad de oportunidades. Transcurrido un año desde la aprobación del Real Decreto Ley que obliga a las empresas y a las administraciones públicas a negociar planes de igualdad, solo seis Comunidades Autónomas y la Ciudad Autónoma de Ceuta cuentan con uno. Esta situación se reproduce en la Administración Local, donde solo un 20% de los Ayuntamientos cuentan con planes. Respecto a la situación de los organismos públicos, su situación es muy similar a la de la Administración Local. Existe un desinterés por abordar la incorporación de medidas de igualdad en el ámbito laboral más allá de los mínimos que, hasta la entrada en vigor del Real Decreto Ley, determinaba la Ley Orgánica de Igualdad Efectiva de Mujeres y Hombres.
Sin embargo, los condicionantes contenidos en el propio Real Decreto establecen que las Administraciones y los organismos públicos deben cumplir la legislación y proceder a constituirse las preceptivas comisiones negociadoras de los Planes de Igualdad. Para la FeSP-UGT esto significa asumir la negociación y vigilar el cumplimiento de los planes de igualdad en Función Pública que afectarán, al menos, a tres millones de trabajadores y de trabajadoras. Esta función no se podrá desempeñar de manera eficaz si no se dota de los recursos materiales y humanos adecuados. De lo contrario se corre el peligro de que esta ley quede solo en palabras, en papel mojado.
Quant costen els plans d’igualtat de les Administracions?
Sense dotació pressupostària *sufiente els plans d’igualtat en els serveis públics quedaran en paper mullat. Només el 20% dels ajuntaments i sis comunitats autònomes han aprovat plans d’igualtat. *FeSP-UGT ha elaborat l’informe: «El cost de la negociació dels plans d’igualtat en el sector públic«.
Les Administracions Públiques i els seus organismes públics empren a prop de tres milions de persones que haurien de poder exercir els drets en matèria d’igualtat d’oportunitats. Transcorregut un any des de l’aprovació del Reial decret llei que obliga a les empreses i a les administracions públiques a negociar plans d’igualtat, només sis Comunitats Autònomes i la Ciutat Autònoma de Ceuta compten amb un. Aquesta situació es reprodueix en l’Administració Local, on només un 20% dels Ajuntaments compten amb plans. Respecte a la situació dels organismes públics, la seua situació és molt similar a la de l’Administració Local. Existeix un desinterés per abordar la incorporació de mesures d’igualtat en l’àmbit laboral més enllà dels mínims que, fins a l’entrada en vigor del Reial decret llei, determinava la Llei orgànica d’Igualtat Efectiva de Dones i Homes.
No obstant això, els condicionants continguts en el mateix Reial decret estableixen que les Administracions i els organismes públics han de complir la legislació i conducta a constituir-se les preceptives comissions negociadores dels Plans d’Igualtat. Per a la FeSP-UGT això significa assumir la negociació i vigilar el compliment dels plans d’igualtat en Funció Pública que afectaran, almenys, a tres milions de treballadors i de treballadores. Aquesta funció no es podrà exercir de manera eficaç si no es dota dels recursos materials i humans adequats. En cas contrari es corre el perill que aquesta llei quede només en paraules, en paper mullat.
