La jornada «Alerta Roja: Serveis Públics en Risc» organitzada per UGT Serveis Públics PV en col·laboració amb Levante-EMV es converteix en un fòrum de debat en el qual s’ha analitzat la situació crítica dels serveis públics essencials i les possibles solucions
Els serveis públics essencials, com són la sanitat i l’educació, es troben sotmesos a la Comunitat Valenciana a un procés deliberat de degradació, retallades i privatitzacions, un camí impulsat per la ideologia neoliberal que abraça l’actual Consell del PP, amb suport de Vox, i que, lluny d’avançar en la igualtat, perpetua les desigualtats socials. Per això, és urgent un pacte social col·lectiu que garantisca l’esfera pública com a manteniment de la democràcia, la qual cosa implica major inversió, estabilitat de les plantilles públiques i una vertadera voluntat política per a blindar els drets de la ciutadania davant els atacs actuals.
Aquesta és la principal conclusió de la jornada «ALERTA ROJA: SERVEIS PÚBLICS EN RISC» celebrada aquest dimecres a la sala d’actes d’UGT País Valencià, organitzada per la federació de serveis públics d’UGT, en col·laboració amb Levante-EMV. Una trobada, oberta a la societat civil, i que va comptar amb la participació de dirigents sindicals de primer nivell i de representants d’Escola Valenciana, l’Associació Ciutadana per a la Promoció i Defensa de la Salut del País Valencià i el Síndic de Greuges, Ángel Luna.
La jornada, conduïda per Silvia Tomás, directora de Relacions Institucionals de Levante-EMV, va ser inaugurada per Mayte Montaner, secretària general d’UGT Serveis Públics del País Valencià, qui va advocar per obrir un espai de reflexió, denúncia i «rearmament ideològic» davant l’avanç de forces antidemocràtiques, les retallades, les privatitzacions i el desmantellament de l’atenció social. Durant la seua intervenció, Montaner va reivindicar que els serveis públics són els vertaders mecanismes igualadors i redistribuïdors de la riquesa, fonamentats en la justícia social i la igualtat d’oportunitats. A més, va destacar que els empleats i empleades públiques són el pilar del sistema i que el deteriorament de les seues condicions laborals repercuteix directament en la qualitat del servei a la ciutadania.
«Les empleades i els empleats públics som el pilar fonamental que sosté aquest sistema, i la minva de les nostres condicions laborals afecta directament la qualitat de la prestació dels serveis públics», va assegurar. La dirigent sindical va fer una crítica de les polítiques neoliberals i de les rebaixes fiscals perquè resten ingressos per a la sanitat i l’educació: «Els vertaders mecanismes igualadors i de redistribució de la riquesa són els serveis públics, és la negociació col·lectiva i és un sistema fiscal progressiu i just», va sostindre.
Silvia Tomás va moderar la primera taula de la jornada, sota el títol: «Blindar els Serveis Públics», i que va comptar amb la participació del Síndic de Greuges i de la secretària general d’UGT Serveis Públics, Isabel Araque. Luna va arrancar amb un diagnòstic realista dels serveis públics que, va admetre, «estan al límit de la seua capacitat», una situació crítica que té el seu reflex en l’augment massiu de queixes rebudes en la Sindicatura en matèria sanitària (que s’han més que duplicat) i de serveis socials. Adverteix que «el pitjor no ha arribat, sinó que està per arribar»: «Els serveis essencials en aquests moments estan amenaçats per raons ideològiques». El defensor del poble valencià va alertar sobre la ideologia ultralliberal que busca retallar l’Estat al mínim i imposar discursos que usen la població immigrant com a cap de turc del col·lapse dels serveis.
En la seua intervenció, va subratllar la complexitat de la gestió sanitària, així com la falta de transparència en les llistes d’espera i la carència de procediments administratius clars de reclamació per a la ciutadania. Sobre l’educació, va assenyalar que la concertada que cobra quotes encobertes i la implantació del districte únic fomenten una greu segregació escolar i social. A més, va parlar del laberint burocràtic en serveis socials i la Llei de Dependència i va apuntar que l’avanç de la Intel·ligència Artificial obligarà a redefinir el rol del personal públic cap a l’acompanyament directe al ciutadà.
Per la seua banda, Isabel Araque va fer una encesa defensa d’allò públic: «Els serveis públics distingeixen un Estat social i democràtic de dret d’un neoliberal; converteixen béns comuns en drets efectius i actuen com a salari indirecte que determina el nivell de vida de la ciutadania». La màxima responsable de la federació de serveis públics va emfatitzar que els drets no són irreversibles i han de negociar-se, conquistar-se i defensar-se diàriament enfront de models que pretenen transformar els usuaris en clients.
En la seua intervenció, va ressaltar la negociació de l’Estatut Marc impulsada per UGT, que ha aconseguit el reconeixement de la plantilla, la reducció de sobrecàrregues, la conciliació, la reclassificació funcional, la jornada ordinària de 35 hores, la cobertura al 100% de la incapacitat temporal i la limitació de guàrdies. Respecte a la Intel·ligència Artificial, Araque va indicar que ha de servir per a eliminar el treball repetitiu, requerint un pla de governança, transparència i planificació de recursos humans per a cobrir el relleu generacional de més del 60% de les plantilles en deu anys. Per a Araque és essencial aïllar la sanitat i l’educació del debat electoralista mitjançant pactes de fons a llarg termini.
«Davant la ultradreta que està parlant que allò públic és una despesa, hem de dir sense complex de cap tipus que els serveis públics són democràcia, els serveis públics són llibertat, els serveis públics són l’Estat del benestar», va defensar.
La segona taula, dedicada a la deriva de l’educació i la sanitat, va arrancar amb la intervenció d’Eduardo Zafra, metge i vicepresident de l’Associació Ciutadana per a la Promoció i Defensa de la Salut del País Valencià. Segons el seu diagnòstic, existeix un deteriorament en la satisfacció ciutadana que recull el baròmetre sanitari a causa, en la seua opinió, de la falta d’accessibilitat en atenció primària, l’augment de demores en especialitats i proves diagnòstiques, la falta d’equitat per la derivació a la sanitat privada i el dèficit estructural de gestió. Zafra va enumerar una sèrie de propostes, com ara la implicació dels professionals de la salut en la planificació i depuració rigorosa de les llistes d’espera, la potenciació de les consultes d’infermeria i equips multidisciplinaris per a agilitzar l’atenció, el foment de la participació ciutadana real a través dels consells de salut, la recuperació de la dedicació exclusiva del personal mèdic en la sanitat pública i la reforma del model de finançament autonòmic per a evitar pressupostos sanitaris deficitaris.
Per la seua banda, Eva Plana, secretària del Sector de Salut i Serveis Sociosanitaris d’UGT Serveis Públics PV, va dibuixar una situació de deixadesa extrema en recursos humans i infraestructures, amb sobrecàrrega laboral, estrés, saturació de boxs en urgències, fugida de professionals cap a altres comunitats, l’estranger o el sector privat, i increment d’agressions. La dirigent sindical va advocar per una inversió estructural en recursos humans, tecnologia pròpia i infraestructures sanitàries, una formació pública continuada i universal a través de l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES), així com borses de treball públiques, transparents i amb barems justos. A més, va exigir l’aplicació de plans de prevenció contra agressions en l’entorn sanitari i l’arribada de la jornada de 35 hores acompanyada de l’increment de 2.500 places estructurals acordades.
Per la part d’Educació, Rosana Martínez, presidenta d’Escola Valenciana, va exposar les carències del sistema educatiu des de la perspectiva de les famílies. L’elevada diversitat i complexitat a les aules sense la dotació de recursos ni professionals de suport necessaris; la sobrecàrrega emocional i burocràtica del professorat i les infraestructures deficients (baracons i problemes elèctrics) dibuixen una situació crítica.
Durant la seua intervenció, va fer una defensa fèrria del valencià i va denunciar l’anomenada llei de «llibertat educativa», assenyalant que promou la substitució lingüística, estigmatitza el valencià, redueix la seua presència a les aules i retalla les ajudes a la seua promoció. Martínez va reclamar als poders públics suport i incentius institucionals al valencià, reducció de ràtios, augment de pressupostos i infraestructures dignes, i increment de plantilles per a atendre la diversitat.
En representació del sector d’Educació d’UGT SP, Kilian Cuerda va ser contundent en denunciar una voluntat deliberada per part del Consell de degradar els serveis públics per a afavorir interessos privats. Així, va coincidir amb Rosanna Martínez en denunciar l’infrafinançament, els salaris docents desactualitzats, la sobrecàrrega en aules massificades, la falta de personal d’inclusió i els intents de desacreditar l’autoritat del professorat.
El delegat sindical i activista per l’escola pública va plantejar una inversió estructural massiva en educació pública, la dignificació salarial i professional del cos docent, el fre a la «policia política» en la inspecció educativa i la construcció d’un gran pacte social i unitari entre la comunitat educativa i la ciutadania mobilitzada.
El tancament de la jornada va anar a càrrec d’Isabel Araque, per a qui és necessari el rearmament del sindicalisme de classe per a fer front a la polarització, la incertesa i els missatges populistes de la ultradreta: «Generen pors que pretenen desmantellar l’Estat de Benestar. Davant això, el sindicat ofereix certeses, seguretat i drets». Per a la dirigent sindical allò públic és la gran assegurança col·lectiva i la columna vertebral de la democràcia, la igualtat i l’economia productiva.
En clau d’eleccions sindicals, va instar les delegades i delegats a pentinar tots els centres de treball per a aconseguir una participació massiva que legitime el sindicalisme de classe i enfortisca la negociació col·lectiva. A més, va defensar la participació activa en la vaga general de l’11 de novembre per a reivindicar salaris dignes, l’accés a l’habitatge, la millora de les condicions de treball i la preservació dels serveis públics davant les polítiques de retallades.
Finalment, va fer una crida per a teixir aliances àmplies amb els sectors de la cultura, la sanitat, l’educació i la societat civil per a blindar la democràcia i defensar allò que és públic.
«Las empleadas y los empleados públicos somos el pilar fundamental que sostiene este sistema, y la merma de nuestras condiciones laborales afecta directamente a la calidad de la prestación de los servicios públicos», aseguró. La dirigente sindical hizo una crítica de las políticas neoliberales y de las rebajas fiscales porque restan ingresos para la sanidad y la educación: «Los verdaderos mecanismos igualadores y de redistribución de la riqueza son los servicios públicos, es la negociación colectiva y es un sistema fiscal progresivo y justo», sostuvo.
Tens disponible la jornada completa al nostre canal de Youtube:
