El titular d’Educación ha derogat l’Acord de Plantilles Docents de 2023 i ha impulsat la Llei de Llibertat Educativa, que arracona i elimina pràcticament el valencià del nostre sistema educatiu.
El primer curs escolar del conseller d’Educació Rovira i el president Mazón acaba amb retallades i pèrdua de drets en el sistema educatiu valencià. Per a UGT el conseller Rovira i el president Mazón mereixen un clar i rotund suspens.
UGT crítica la derogació dels acords de plantilles recorreguda en els tribunals de justícia. Aquests acords suposaven el creixement del sistema educatiu valencià en més de 5.200 llocs docents que necessita el sistema educatiu per a implantar i desenvolupar una escola inclusiva i de qualitat. No obstant això, amb la derogació dels Acords de Plantilles de 2023, aquests llocs docents no es consoliden i més de la meitat d’ells ni tan sols s’han implementat (ja que s’haurien d’implementar el curs pròxim, que comença al setembre). Per tant, el nostre sistema ha passat d’estar en creixement i expansió, a estar en clar retrocés.
I això té el seu reflex en la reducció les vacants oferides per al professorat provisional, en pràctiques i interí, quasi 4.000 places (3.871) menys que en les adjudicacions d’inici del curs que ara acaba, de les quals si bé més de 2.500 places (2.683) corresponen a places adjudicades amb caràcter definitiu als mestres i mestres del concurs de mèrits de 2022, la seua diferència, més de 1.100 places (1.188, igual a 3.871 menys 2.683) són les places i llocs que en desenvolupament dels citats acords de plantilla de 2023, corresponia implementar aquest nou curs 2024-2025.
A més des d’UGT veiem també amb preocupació que aquest retrocés es concrete i amplie amb la perduda de places docents i unitats a les Escoles Oficials d’Idiomes. En les EOIs s’han retallat 244 grups, afectant 8.450 places d’alumnes i eliminant 90 llocs docents.
Sobre el professorat, des d’UGT fem balanç. El sistema públic educatiu valencià disposa de quasi 68.000 professores i professors dels diferents nivells educatius no universitaris, dels quals aproximadament el 83,4% són funcionaris i funcionàries fixes, de carrera, estables i amb drets (57.500), amb un percentatge del 15,5% de professorat interí (10.700), taxa superior a l’exigible i recomanada per la legislació sobre reducció de la temporalitat en l’ocupació pública (8%), i que en el cas del cos de mestres se situa en el 8,4% i en el cas de la resta de cossos docents en el 22%.
Cridaner resulta també el gran volum de persones aspirants a mestres, professors i professores que tenen les borses de treball d’Educació, més de 45.000 persones (45.711), de les quals la immensa majoria, el 76% d’elles (34.472 persones), no tenen serveis i mai han treballat en el sistema educatiu valencià. Per tant, el volum real de persones que es poden considerar com a professorat interí del sistema educatiu valencià ascendeix a un total de 10.705 persones, que obtenen vacant en les adjudicacions d’inici de curs i que són les que determinen i marquen realment les taxes d’interinitat que suporta el nostre sistema educatiu públic no universitari.
D’altra banda, interessant és per a UGT, analitzar l’índex de provisionalitat que presenta el nostre sistema educatiu, perquè preocupant és si se situa també en percentatges superiors al 5%-8%, com les taxes d’interinitat. El percentatge o índex de provisionalitat (funcionariat de carrera sense destí definitiu i funcionariat en pràctiques) se situa al juliol de 2024 en quasi 8.000 docents (7.989, suma de 1.893 mestres i mestres i 6.069 professors i professores d’altres cossos docents), és a dir, una taxa de provisionalitat del 11,75% del total del professorat, que es desglossa i detalla en un 5,78% en el cas del cos de mestres, i del preocupant 17,40%, en el cas del professorat de la resta de cossos docents no universitaris. Aquest percentatge, que és urgent i necessari que es reduïsca, justifica la nostra crítica més radical i enèrgica a la gestió de la Conselleria d’Educació, atés que aquestes dades són efecte immediat i conseqüència directa de no haver realitzat durant el curs que acaba el concurs de trasllats autonòmic. Com tots sabem, es va anul·lar el concurs de trasllats autonòmic del professorat que havia de consolidar i obtindre un destí definitiu, impedint així també que molts i moltes docents milloraren les seues condicions laborals i conciliació familiar.
En definitiva, des d’UGT considerem nefast aquest primer curs del conseller Rovira i el president Mazón, fonamentalment per les polítiques educatives i lingüístiques que han vingut desenvolupant i la retallada en les plantilles docents públiques i la ocupació del professorat, canvis que són regressius per al sistema educatiu. Tot això, necessàriament repercutirà de manera negativa en la societat valenciana, en la formació dels seus ciutadans i ciutadanes, en la comunitat educativa i en la consecució d’una escola inclusiva i de qualitat.
Les retribucions més baixes
Per altra banda, en aquest inici de curs, el sindicat denuncia que, malgrat esta actualització, els docents valencians continuen sent dels pitjor remunerats en el conjunt de l’Estat espanyol.
Per exemple, en la Comunitat Valenciana, el salari brut mensual d’un mestre o mestra (grup A2, nivell 21) se situa en 2.395,62 euros, mentres que a Euskadi, els mateixos professionals perceben 2.767,67 euros. Així mateix, en esta comparativa, un professor d’FP (grup A2, nivell 24) en la Comunitat Valenciana gana 2.526,99 euros bruts, enfront dels 3.153,37 euros que es paguen a Euskadi, la regió que millor paga als seus docents, o 2.707,61 euros, Comunitat Valenciana, enfront de 3.203,10 euros bruts que cobra la resta del professorat d’Euskadi (grup A1, nivell 24). UGT subratlla la urgència de negociar l’equiparació d’estes retribucions amb la resta del país i millorar les condicions laborals dels docents.
També des d’UGT hem de destacar en sentit negatiu que, lamentablement, els docents valencians som el personal de l’administració autonòmica de la GVA que menys cobrem, tenint en compte el nostre grup professional i nivells retributius i en comparació, com assenyalem, amb la resta del funcionariat de la GVA .
Per a corregir esta disparitat salarial, UGT estima que és necessari destinar aproximadament 300 milions d’euros
